Estos días de atrás, y a cuento de Garzón y sus presuntas prevaricaciones, anduve discutiendo sobre (horror) derecho penal internacional. Como el asunto es algo dificultoso y pericoloso (es muy fácil confundirse entre subespecies de ovejas), he pensado escribir unas cuantas entradas sobre derechos humanos, organismos internacionales dedicados al buen vivir, organismos internacionales de otro tipo, jurisdicción universal, derecho penal internacional e hijoputas varios. No obstante, si les parece que va a ser un coñazo, no lo hago.
Pensaba que era una broma lo que leí en La Razón a través de Libertad Digital; pero no:
Article 311.5. Cooperació de les persones consumidores
1. Les persones consumidores tenen el dret i el deure de cooperar, de forma individual o mitjançant les organitzacions que les representen, amb les administracions públiques encarregades de vetllar pel compliment de la legislació vigent en matèria de protecció de les persones consumidores.
2. El mitjà principal de cooperació és la denúncia.
Y antes:
Article 211.5. Requisits lingüístics
La documentació i les informacions necessàries per a l’adequat consum i ús dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes en els termes que disposa l’article 128.1.
L’apartat anterior no s’aplica a les marques, noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.
Sens perjudici de tot allò que estableix la Llei de política lingüística i la resta de normativa vigent, les administracions públiques han de promoure, impulsar i fomentar les obligacions lingüístiques que preveu aquesta Llei, especialment, per als establiments i la publicitat que ocupin el domini públic, i per a les empreses concessionàries
Y antes:
Article 128.1. Drets lingüístics de les persones consumidores
1.Les persones consumidores en les seves relacions de consum tenen dret, d’acord amb allò que disposa l’Estatut d’autonomia i la legislació d’aplicació en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.
2. Així mateix, i sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:
1) les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que se’n desprenguin,
2) les informacions necessàries per a l’adequat consum, ús i maneig dels béns i serveis, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la seva salut i seguretat,
3) els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules-tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que es desprengui de la realització d’algun dels contractes esmentats.
3. La Generalitat ha de vetllar pel foment en les relacions de consum, de l’ús de la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, dins de l’àmbit territorial de l’Aran on és llengua pròpia.
Interesante lenguaje el del proyecto. Esperamos a ver qué consecuencia tendrá no cumplir con el deber de denunciar. Suponemos que, por lógica, inferior a las 25 ptas. que lleva consigo no denunciar la comisión de un delito.
Aunque, ¿quién sabe?
No hay nada como innovar.
Alguien en el gobierno español ha visto muchas pelis americanas de terroristas. Lo malo es que las vio en inglés y no las entendió del todo: creía que, en vez de: «Estados Unidos no negocia nunca con terroristas», dicen «Estados Unidos sólo negocia con terroristas».
Las cuatro esquinas del mundo 